«Jesús s'allunyà d'ells i fou emportat cap al cel. Ells el van adorar, i després se'n tornaren a Jerusalem plens d'una gran joia.»
— Lluc 24, 51-52
1. La teva paraula fa llum als meus passos: Un quadre que reflecteix el tema
Quadre que reflecteix el contingut: L'obra de referència idònia és "L'Ascensió de Crist" de Salvador Dalí (pintat l'any 1958, conservat a la Col·lecció d'Art de la Fundació Perez Simon).
- Justificació artística i teològica: Dalí ofereix una de les interpretacions més genials i espirituals de l'Ascensió. En aquest quadre, veiem Crist pujant cap al cel des d'una perspectiva molt singular (des de sota, enfocant les plantes dels peus i els braços estesos cap a l'infinit del cosmos). Al fons de la imatge hi ha l'estructura d'una cèl·lula que simbolitza la unitat de tota la matèria i la vida universal, i a la part superior, el rostre de la Mare de Déu plorant en silenci. Dalí no pinta un Crist que fuig de la terra, sinó un Crist còsmic i triomfant que eleva la nostra naturalesa humana i física cap al cor mateix de Déu Pare, enllaçant la ciència, l'univers i la divinitat de forma magistral.
2. Per Il·luminar la vida: Resum i exemples d'esperança en el cel
Resum: L'Ascensió de Jesús al cel ens recorda que la nostra llar definitiva no es limita a aquest món de pols i fites materials. El cel no és un lloc físic més enllà dels núvols, sinó l'estat d'estar plenament units amb Déu per sempre. Viure amb els ulls posats al cel no significa desentendre's de la terra ni desatendre les nostres obligacions quotidianes; al contrari, saber on anem ens dona una immensa llibertat per treballar amb més força per un món millor, lliures de la temptació de divinitzar les coses passatgeres com els diners, el prestigi o l'èxit mundà.
- Exemple 1 (Treballar sense que l'estrès de l'ambició ens consumeixi): Una dona que treballa en una gran corporació multinacional viu en un entorn on tothom competeix de forma agressiva per ascendir i aconseguir reconeixement. Ella, gràcies a la seva fe en l'Ascensió, sap que el valor absolut de la seva vida no depèn de la seva targeta de visita ni de les xifres de facturació. Fa la seva feina amb excel·lència i responsabilitat, però manté la pau interior, dedica temps de qualitat a la seva família i no es deixa arrastrar per l'ansietat de l'èxit, ja que el seu autèntic tresor està guardat al cel.
- Exemple 2 (La dignitat i la pau en la vellesa activa): Un avi de vuitanta anys sap que el tram final de la seva vida terrenal està a prop. Longeu i sa, en comptes d'omplir-se de tristor, amargor o nostàlgia pel passat, passa els seus dies agraint el que ha viscut i ajudant de cor en la catequesi o visitant malalts. La seva mirada transmet una pau serena a tots els qui l'envolten. No té por de la mort física, sinó que la veu com la porta joiosa que s'ha d'obrir per anar a trobar-se de manera definitiva amb el Crist que el va precedir al cel.
3. La fe dels Cristians: Resum doctrinal
La glorificació de la nostra humanitat: Se'n pujà al cel, i seu a la dreta de Déu Pare: L'Ascensió és l'etapa final del camí de la salvació o Pasqua de Jesucrist.
- L'entrada de la humanitat en la glòria de Déu: Creiem i professem que quaranta dies després de la seva Resurrecció, Jesucrist va pujar al cel per no ser vist més de manera visible sota la seva forma terrenal històrica. L'Ascensió significa que la nostra naturalesa humana (amb la nostra carn, la nostra fragilitat i la nostra realitat física) ha entrat per sempre en el misteri íntim i gloriós de la Santíssima Trinitat, glorificada pel Pare.
- Crist intercessor i cap de l'Església: Assegut "a la dreta del Pare", el Senyor exerceix per sempre la seva funció de Summe Sacerdot que intercedeix constantment per nosaltres davant de Déu. No s'ha allunyat per desentendre's de nosaltres, sinó per obrir-nos el camí i fer-se present de forma nova i universal en l'Eucaristia, en la Paraula i en els més febles, mentre preparem el seu retorn gloriós al final dels temps.
4. Expressió de fe: La litúrgia i la pregària
Aixecar el cor cap amunt i pregar amb confiança en l'esperança del cel: El Misteri de l'Ascensió ressona constantment en la litúrgia diària i ens encoratja a una pregària confiada.
- La Litúrgia (La Solemnitat de l'Ascensió i el diàleg del Prefaci): L'Església celebra aquest misteri de forma solemne quaranta dies després de Pasqua (el Dijous de l'Ascensió o el diumenge següent). Tanmateix, a cada celebració de l'Eucaristia, en l'inici de la pregària eucarística, el sacerdot ens convida dient: "Aixequem els cors", i el poble respon: "Els tenim aixecats cap al Senyor" (Sursum corda). Aquest diàleg és una invitació a orientar tots els nostres pensaments i anhels cap a la glòria del cel on és Crist.
- La Pregària (La pregària de petició i intercessió): Perquè sabem que el nostre germà gran, Jesús, és al cel intercedint per nosaltres, la nostra pregària es fa plena de confiança i pau. En pregar l'ofici diví o el Rosari (especialment el *Segon Misteri de Glòria*), demanem la gràcia del desig del cel, suplicant que la nostra vida diària a la terra estigui sempre guiada per l'esperança de la felicitat eterna.
5. La fe feta Cultura: Impacte en la història humana
Les representacions de l'Ascensió i les catedrals que s'enfilen cap al cel: El desig d'infinit ha configurat l'arquitectura sagrada i les tradicions de la nostra terra.
- L'arquitectura gòtica i el verticalisme de les agulles: L'Ascensió de Crist i el desig del cel van canviar la història de l'arquitectura europea, donant pas a l'art gòtic. A Catalunya, temples de gran bellesa com la basílica de Santa Maria del Mar o la Catedral de Barcelona destaquen per la seva alçada interior, els seus pilars esvelts i els seus vitralls plens de colors i llum. No es tracta de simples obres enginyoses d'enginyeria medieval, sinó d'intents de la cultura de plasmar visualment la unió entre el cel i la terra, fent que qualsevol persona que entri en el temple senti la necessitat d'elevar la mirada cap amunt.
- La tradició dels "Castells" i l'anhel d'arribar al cel: Encara que els *Castells* són una joia de la cultura popular i tradicional catalana d'arrel civil, el seu simbolisme profund connecta de manera inconscient amb el desig d'unió humana per enfilar-se cap a l'infinit. El fet de fer pinya, alçar un castell humà i que un infant (l'anxaneta) aixequi la mà tocant el cel a dalt de tot és una de les millors metàfores visuals de l'esforç compartit de la humanitat que, unida en la terra, s'aixeca i cerca el cel, unint tradició, esforç i anhel d'infinit.